Activitats del pla lector MACMILLAN

Per aconseguir un lector actiu, les tasques han de ser presentades de forma interessant, amb sentit, connectades amb les motivacions dels alumnes.

Amb la finalitat de dur a terme una verdadera acció de foment de la lectura tots els llibres tenen una fitxa de lectura on es proposa al docent una sèrie d'activitats per poder introduir-lo i treballar-lo amb el grup d'alumnes. Aquestes activitats són variades: lúdiques, plàstiques, en petit o gran grup… Les esmentades fitxes també contenen activitats fotocopiables que ajuden a la comprensió de la lectura. En cap moment es pretén un simple treball de farciment sobre un llibre determinat sense dotar d'una eina de treball que faciliti al docent la seva tasca.

El pla lector del centre ha de contenir les propostes i activitats que es faran en paral·lel a les lectures dels llibres seleccionats durant tot el curs escolar. A continuació proposem algunes d'aquestes activitats tipus que poden ser adaptades a qualsevol de les lectures elegides.

A l'aula

• No hem d'oblidar que els llibres, a més de ser llegits, poden ser explicats. El docent pot explicar part d'un llibre i invitar els alumnes que prossegueixin amb la lectura. Amb els nens més petits aquestes activitats tindran el suport de les imatges. Els llibres Macmillan tenen imatges de gran qualitat que propiciaran aquest tipus d'activitat.
• Hem de tenir cura de la presentació dels llibres als nostres alumnes. Llegir un llibre no pot convertir-se en part dels deures que es donen als alumnes per a casa. Cal reconvertir aquesta activitat i per a això hem de començar per tenir cura i preparar les activitats de motivació. Aquestes són algunes propostes per a la presentació:
• Fem prediccions... Si tenim suport visual, el mostrarem i proposarem una pluja d'idees perquè inventin el títol, intentin descobrir quina pot ser la història, o fins i tot, si algú la coneix, expliqui alguna cosa. Podem fer un dibuix o una proposta del tema que es tractarà que després compararem amb un altre que es faci després de la lectura.
• Una altra activitat possible abans de la lectura és el personatge misteriós. Si és conegut pels nostres alumnes ens servirà de fil introductori i recordarem altres contes en els quals apareixia. Per exemple la Rita, en Pep o la gallina Cloti. Si no és conegut, el podem presentar a poc a poc fent aparèixer objectes del personatge, la seva silueta o dibuix, i intentarem descobrir qui pot ser i com es deu dir.
• Una altra activitat pot ser localitzar el llibre o descobrir-ne el títol a través d'un mapa o un joc de pistes..
• Durant la lectura també s'han de programar accions per motivar que els alumnes segueixin llegint i guiar-los durant el procés.
• En el segon cicle d'educació infantil i primer cicle de primària, quan expliquem o llegim el llibre podem fer partícips els nens i les nenes deixant-los que siguin ells els qui diguin els elements repetitius del relat, les onomatopeies o sorolls de fons, els noms dels personatges… En segones i terceres lectures podem introduir errors evidents en el relat perquè sigui el grup qui els corregeixi.
• Quan els llibres són més llargs i les lectures es fan en uns quants dies. Si proposem una lectura comuna o cada dia es proposa llegir uns capítols del llibre, cada vegada que es reprengui la lectura un alumne ha de recordar al grup el que ha passat en els capítols anteriors.
• Un altre grup d'activitats pot anar dirigit a la creació literària. El mateix llibre pot ser un estímul per a la invenció d'un altre, barrejant diverses històries, eliminant o variant algunes situacions. Gianni Rodari proposa una sèrie de tècniques per inventar contes i per desenvolupar l'expressió lingüística com:
• El binomi fantàstic: enllaçar dues paraules inventant-hi una història. Per exemple: gallina– detectiu.
• Què passaria si...?: es plantegen interrogants sobre situacions inversemblants. Per exemple què passaria si un dia et convertissin en gos?
• L'error fantàstic: donar una sèrie de paraules que evoquen un llibre conegut pels alumnes, però al costat d'una que trenqui la sèrie. Per exemple amb el primer llibre d'en Pep a Anglaterra, les paraules que podem oferir són: Pep, Anglaterra, Lia, Jock i Rita.
• I després? Una vegada acabat el conte se'ls pregunta als nens: i després què va passar? Cadascun pot continuar la història individualment o buscar un altre final amb tot el grup.
• L'amanida de faules, que consisteix a inventar un relat en el qual intervinguin personatges diferents de llibres coneguts pels nens. Per exemple: Pep, Rita, Cloti…

Ús de biblioteques.


• Elaboració del carnet de biblioteca i del registre de llibres llegits. Cada alumne pot portar un registre dels llibres llegits (no sols els del pla lector). Aquest registre el podrà portar a terme mitjançant un quadernet format per fitxes on indiqui la data, el títol i l'autor, a més d'un resum o dibuix del llibre. Es tracta de posar apartats adaptats a cada edat on els nens reflecteixin si han comprès o no allò llegit: qui és el protagonista, on i quan passa la història… Al final del curs es pot premiar els més lectors..
• Formació d'usuaris: els alumnes més grans poden autoritzar els més petits, ensenyant-los les normes de funcionament i préstec.

Celebracions en dates assenyalades: dia del llibre, dia escolar de la pau, setmana cultural del centre…
Perquè aquestes celebracions tinguin sentit han de ser programades amb antelació i estar integrades en la nostra programació d'aula. Suggerim algunes idees per a la posada en marxa:
Seleccionar llibres que estiguin relacionats amb un tema comú per a tot el centre. Cada grup o classe farà activitats que puguin ser exposades o mostrades a la resta dels companys. Exposició de dibuixos, relats inventats sobre un llibre, dramatitzacions…


• Invitar un autor, il·lustrador o animador.
• Dur a terme tallers d'expressió plàstica sobre el llibre (elaborar jocs, punts de llibre, collages, reutilitzar materials, confeccionar-ne, elaboració de disfresses i elements per representar la història…).
• Desenvolupar activitats internivell. En cada cicle es fan grups que tinguin diversos alumnes de cada classe, de manera que si hi ha sis classes d'una mitjana de 25 alumnes es creïn sis grups amb alumnes barrejats dels diferents nivells. S'organitzen activitats al voltant d'un llibre que hagin llegit tots els alumnes.

 

L'ús de biblioteques.

La biblioteca és un recurs imprescindible per portar a terme d'una forma adequada la labor educativa.


• La biblioteca de centre ha de comptar amb recursos variats i dirigits a totes les edats dels alumnes del centre. Aquest espai pot acollir les activitats de trobades amb professionals.
• La biblioteca d'aula es compon de llibres que estan dirigits a una mateixa edat; respon a unes necessitats, característiques i interessos molt similars. És en aquesta biblioteca on es recullen els llibres que componen el nostre pla lector. D'aquesta manera els nostres alumnes poden tenir millor accés als llibres que seran objecte de la seva lectura.
  Tant l'una com l'altra ens proporcionen múltiples ocasions per afavorir l'accés a la literatura infantil. En totes dues hem de tenir en compte una sèrie de consideracions:
  
• L'espai serà tranquil i còmode, allunyat de zones sorolloses i zones de pas, amb una bona il·luminació.
• Entre el mobiliari disposarem d'expositors que facilitin l'accés als llibres. Per als més petits podem comptar amb un espai amb catifa i coixins.
• Cal programar un temps per acudir a la biblioteca i que no sigui una activitat de farciment i que hi anem només quan “sobra” temps.
• Dins del nostre pla lector cal dissenyar activitats per a la formació d'usuaris de biblioteques. Aquestes activitats poden ser internivell, i els alumnes més grans poden ensenyar els més petits.

 

Tecnologies de la informació i comunicació

En aquest apartat atenem un doble enfocament:


• La formació de lectors que pertanyen a la societat de la informació i el consum.
• I l'ús de les tecnologies en les activitats lectores.
El primer punt fa referència al fet que la lectura no es limita necessàriament al codi verbal. Vivim envoltats per una multiplicitat de mitjans i llenguatges: el cinema, la televisió i els anuncis publicitaris formen part de la nostra cultura. El contacte dels nostres alumnes amb els mitjans de comunicació sol ser una relació de consum en la qual no estan preparats per adoptar una posició crítica.
Formar lectors suposa integrar tota mena de llenguatges en el programa de foment a la lectura i preparar els nostres alumnes per accedir, d'una manera crítica, a l'oferta de lectura que ofereixen les noves modalitats audiovisuals.
La qualitat de les il·lustracions de la literatura Macmillan ens permetrà treballar i aprofundir en la lectura d'imatges, facilitant així la interpretació de la multitud de missatges que es reben en la nostra societat a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.
En el segon punt volem evidenciar que són moltes les ocasions en les quals tant els docents com les famílies enfronten la lectura audiovisual contra el que creiem “autèntica lectura”. Aquesta contraposició manté el prejudici que considera el llibre com un element purament educatiu i propi de l'entorn escolar i se l'elimina com a forma d'oci.
Les tecnologies s'han d'utilitzar en les activitats lectores com un mitjà i com una eina de treball i aprofundiment (no com una activitat de farciment). Ens permetran utilitzar llenguatges visuals i fer una aproximació a la lectura més atractiva i significativa.
A continuació exposem alguns suggeriments sobre com es poden utilitzar aquests mitjans en el pla lector:
L'ordinador ens ofereix, entre altres possibilitats, la utilització de programes de distribució lliure, com Clic o Jclic que ens permeten fer activitats adaptades a qualsevol edat on s'aprofundeixi la comprensió dels llibres. Són de fàcil elaboració i permeten dur a terme múltiples activitats com: ordenació de seqüències temporals, identificació del personatge principal, comprensió d'enunciats (escoltats o llegits) a través del verdader o fals, relació de personatges amb elements o espais…
El projector d'opacs o transparències ens permet fer lectures comunes de les il·lustracions que componen les obres seleccionades. D'aquesta manera ens podem recrear en el detall. A més, és molt motivador a l'hora de dur a terme activitats plàstiques com per exemple la projecció d'una imatge sobre un mural perquè els alumnes enriqueixin la il·lustració amb materials reutilitzables.
Amb la gravadora de sons o radiocasset, els nostres alumnes es poden gravar fent una síntesi, crítica o recomanació del llibre. Amb aquesta activitat ells mateixos es poden escoltar i millorar notablement l'expressió oral.
La càmera de vídeo ens permet que, en les activitats com dramatitzacions o recreacions dels llibres, els nostres alumnes siguin protagonistes i també espectadors de l'activitat. Amb aquesta eina podran observar el treball que han fet.

 

Trobada amb professionals.

L'editorial MacMillan ofereix la possibilitat de comptar amb professionals com autors, il·lustradors o animadors per complementar la tasca educativa del docent.
Aquestes trobades enriqueixen en gran manera la seva feina. El fet d'establir un contacte personal amb un autor o un il·lustrador té un atractiu important, al qual no som aliens els adults. És una persona especial, amb una professió que té alguna cosa de màgia. L'atracció i la curiositat per conèixer què s'amaga darrere d'aquests personatges impacta sempre..
Les trobades dels alumnes amb autors i il·lustradors de literatura infantil i juvenil es poden projectar des de la biblioteca escolar. D'aquesta forma propiciarem la utilització d'aquest espai i el donarem a conèixer encara més.
En aquestes trobades es busca crear un petit debat sobre la lectura, afavorint l'intercanvi d'experiències entre el professional i els lectors. Aquesta activitat ajuda els alumnes a interessar-se per l'acte d'escriure o il·lustrar i els invita a descobrir les seves possibilitats creatives.
Per assolir un resultat positiu, tant el docent com els alumnes han de fer una lectura de l'obra de l'autor que els visitarà, i fins i tot es pot buscar informació sobre ell (altres obres realitzades, alguna cosa de la seva bibliografia…). 
La preparació prèvia de la lectura dels llibres i una reflexió a classe ajudaran els alumnes a aprofundir en les seves preguntes i la trobada resultarà més enriquidora per a tothom. Però no cal dirigir excessivament els alumnes. Moltes vegades, els adults que organitzem aquestes xerrades ens preocupem per la quantitat de preguntes òbvies que fan als professionals. No oblidem que es tracta de satisfer la curiositat dels nostres alumnes i que aquestes trobades han de tenir sentit per a ells.

 

Participació de les famílies

Les posicions que adopten els pares respecte a les activitats lectores repercuteixen directament en l'èxit del nostre pla lector. Ens hem de plantejar i fer una reflexió sobre les mesures que podem adoptar perquè els pares, d'una forma o una altra, s'involucrin en les activitats proposades i perquè a més els seus fills (els nostres alumnes) percebin aquesta implicació.
Sembla obvi assenyalar que els adults som models de conducta dels nens i nenes que ens envolten, però és una cosa que a vegades s'oblida. Si volem que siguin lectors actius, cal que els envoltem d'un ambient propici a la lectura i que al seu voltant hi hagi adults lectors. No es tracta que les seves famílies es posin a llegir llibres i més llibres. El que pretenem és que els alumnes percebin que llegir és una altra forma d'oci i gaudi, i que els seus pares ho transmetin així, donant cabuda a aquesta activitat dins de la seva vida quotidiana.
Quant a la participació dels pares en aquestes activitats (i a l'entorn escolar en general) s'evidencien diverses posicions: pares que participen en tot allò que se'ls proposa i pares que, per altres raons (laborals, desmotivació o incredulitat davant l'activitat…), no hi participen.
Per propiciar la participació d'aquelles famílies que no ho fan, el mestre pot adoptar diverses mesures:


• Proposar i organitzar activitats que no requereixin la presència física de les família.
• Dissenyar i portar a terme reunions col·lectives on s'informi de les activitats, els objectius i la importància del pla lector.
La comunicació entre el docent i la família és essencial perquè existeixi una coherència i continuïtat entre el que fomentem al centre escolar i el que es fa en l'àmbit familiar. Informant els pares marcarem un objectiu comú i tothom sabrà què pretenem. Si les nostres pautes són comunes i evitem contradiccions entre un entorn i un altre, els alumnes se sentiran més motivats i adoptaran amb més facilitat els hàbits lectors que volem.
A continuació suggerim propostes de participació de les famílies:
• Elaboració de documents on s'orienti els pares sobre com poden treballar els objectius del pla lector a casa seva: explicar o llegir diàriament contes o històries, no utilitzar el llibre com un càstig, crear espais on puguin llegir còmodament, anar amb els seus fills a biblioteques i actes com presentacions de llibres, guinyols…
• A començament de curs es pot elaborar un document on els pares es comprometin a seguir unes normes d'ús i manteniment dels llibres que els alumnes s'emporten prestats.
• Creació d'un llibre viatger individual de cada alumne on es recullin els llibres llegits a casa. Es dedica una pàgina a cada llibre on es recull la data, quan l'ha llegit, si l'ha llegit amb algú, si li ha agradat, hi pot fer un dibuix o resum… (Aquesta activitat variarà en funció de l'edat).
• Es poden organitzar activitats on les famílies participin directament a l'aula. Per exemple, familiars que vinguin a explicar una història, llegir un conte o introduir un clàssic que van llegir quan eren nens.